google-site-verification=tDLW85k1PtgsWiXxGFzhs04pjeNVRKnX_-hOvXnzHmg

Què és la disàrtria?

 

La disàrtria és un trastorn motor de la parla d’origen neurològic que afecta el sistema nerviós central i/o perifèric provocant alteracions en el control sensoriomotor de la parla, concretament els processos implicats en la programació o execució motora de la parla.  La disàrtria pot ser el resultat d’un accident cerebrovascular, un traumatisme cranioencefàlic, un tumor o d’una malaltia neurodegenerativa com el Parkinson, l’Esclerosi Múltiple, entre d’altres.

 

Quins són els signes i símptomes de la disàrtria?

 

Els signes i els símptomes poden variar segons la causa i el tipus de disàrtria. Aquests poden incloure:

  • Ritme excessivament lent o ràpid que dificulten la intel·ligibilitat de la parla
  • Incapacitat per controlar el volum de la veu
  • Dificultat en la mobilitat dels òrgans bucofonadors (els llavis, la llengua, la mandíbula, els músculs facials…)
  • Veu nasal o forçada
  • Mantenir una parla monòtona

El/la logopeda avalua al pacient amb dificultats de la parla per determinar el tipus i la gravetat de la disàrtria. S’exploren les funcions implicades en la parla com la respiració, la fonació, l’articulació, la ressonància i la prosòdia.

 

Consells per millorar la comunicació amb una persona amb disàrtria

 

Els objectius del tractament logopèdic dependran de la causa, el tipus i la gravetat dels símptomes. La disàrtria ha de ser abordada des de diferents perspectives: pacient, família i logopeda, que s’han d’implicar per treballar l’objectiu principal d’aconseguir una comunicació el més efectiva possible.

És important que tant la persona amb disàrtria com el seu entorn social col·laborin per poder millorar la comunicació. Per això, s’han de tenir en compte els següents consells:

  • Mantenir una postura adequada
  • Articular paraula per paraula fent èmfasi a cada síl·laba
  • Potenciar l’ús de frases curtes
  • Fer servir llenguatge no verbal (gestos, mímica) per augmentar la intel·ligibilitat de la parla
  • Assegurar-se que l’interlocutor compren el missatge

També és imprescindible que l’entorn del pacient com els familiars, els cuidadors i els interlocutors tinguin en compte:

  • Evitar interferències en l’ambient que interrompin la conversa.
  • Respectar el torn i deixar-li temps per expressar-se.
  • Observar el llenguatge no verbal de la persona com la mirada, l’expressió gestual i la facial.
  • Potenciar l’ús de preguntes tancades de sí-no.
  • Animar-lo a practicar les estratègies (parlar més a poc a poc, agafar aire pel nas…) perquè l’ajudin a l’hora de comunicar-se.
  • No parlar-lo de manera diferent, ja que ens entenen perfectament.
  • Quan la disàrtria sigui severa, potenciar l’ús de SAAC (abecedaris, imatges, aplicacions del mòbil o la tablet, comunicadors…).