Segur que tots tenim algun familiar o amic que pateix de peus plans. Aquesta és una afecció relativament comuna entre les persones. En termes generals consisteix en tenir l’arc del peu més enfonsat del que és normal. Això dificulta que puguem caminar amb total normalitat.

Aquest tipus de simptomatologia pot esdevenir dolorosa o no i es caracteritza principalment pel fet de carregar excessivament la part medial del peu -especialment el dit gros- que és el que acaba suportant totes les pressions. El fet de no disposar del pont que l’ajuda a enlairar-se per poder fer el pas fa que es tracti d’un peu molt més fatigat.

Hi ha una sèrie de símptomes que ajuden a identificar aquest tipus d’afecció. Entre altres, els més comuns són la sobrecarrega de la musculatura interna de les cames, l’aparició de molestes tendinitis o els dolors articulars a causa del pinçament que provoca el peu forçat a treballar amb tensió. Per intentar pal·liar totes aquestes dolències moltes vegades es pot realitzar una sèrie de repetitius exercicis podals o fisioteràpia, però en altres casos serà necessari l’ús de plantilles correctores específicament adaptades al peu per compensar aquesta deficient trepitjada.

En termes generals podem dir que tots naixem amb els peus plans i que amb el normal desenvolupament del nostre cos aquesta disfunció tendeix a corregir-se, però hi ha vegades que, condicionats per la genètica o una altra alteració de la cadena muscular, persisteix aquest molest desequilibri.

Per això és important diferenciar el peu pla infantil del de l’adult. Com hem dit abans el peu pla a la infantesa és força habitual degut a la hiperlaxitud dels lligaments i al fet que la musculatura no estigui suficientment desenvolupada, de manera que tendeix a relaxar-se i a no suportar tot el pes del cos. En aquests primers anys de vida cal incidir molt en l’execució dels diversos exercicis de potenciació muscular i en procurar que els pares triïn pels seus fills un calçat adequat, capaç de suportar totes les pressions del peu sense que aquest es deformi en excés.

És probable que seguint aquestes pautes n’hi hagi prou per corregir la morfologia podal, però si cap als 4 anys d’edat el peu pla de l’infant persisteix serà necessari la confecció d’unes plantilles correctores que ajudin al peu a anar adquirint progressivament la seva forma natural.