Es considera que aproximadament el 80% de la població patirà de lumbàlgia en algun moment de la seva vida, i que d’aquests, un 8% dels casos acabarà sent de caràcter crònic. Això fa de la lumbàlgia una de les disfuncions que es presenten més habitualment en la nostra societat.
El motiu de la lumbàlgia és, en la majoria de casos idiopàtic, és a dir, se’n desconeixen les causes, però sí que és cert que es coneix que té un caràcter multifactorial. Això vol dir que no es pot atribuir l’origen d’aquesta molèstia a un motiu mecànic (de les estructures de l’esquena), sinó que es considera que es relaciona amb diferents canvis de l’individu. Els abordatges actuals de la lumbàlgia han hagut d’adaptar aquest caràcter multifactorial a la teràpia que es realitza, de manera que s’està realitzant en canvi de paradigma en aquest tipus d’intervencions.
L’abordatge més convencional de la lumbàlgia, i de la teràpia física en general, és aquell en el qual, de manera passiva, el pacient rep un tractament, ja sigui basat en massatges, mobilitzacions o estiraments per part d’un professional de la salut, en aquest cas el fisioterapeuta. La ciència ha detectat que aquests tipus de teràpia no poden fer front a l’origen de la disfunció, de manera que els pacients recorren de manera habitual a rebre teràpia, ja que en cap moment es produeix un canvi substancial en la percepció de la millora d’aquella disfunció. També, el fet de desconèixer els aspectes relacionats amb aquesta dolença pot afavorir que es mantinguin patrons actitudinals d’evitació del moviment, creences negatives sobre la lesió, o certs estats d’ànim, cosa que no permet una millora de la simptomatologia.
Actualment, i gràcies a nous coneixements, s’ha pogut observar que davant d’aquest tipus de dolença és tant important el fet de realitzar un tipus de teràpia activa, basada en exercicis que mobilitzin i activin la musculatura d’una manera determinada, com també el fet de conèixer quins poden ser els motius que ens fan percebre dolor, sent la modulació d’aquest dolor un dels elements clau a treballar.
Cada vegada més, els fisioterapeutes incorporen a la seva terapèutica l’educació sobre la neurofisiologia del dolor. Aquestes intervencions es basen en estratègies educatives per tal conèixer els motius que poden portar a percebre un dolor, i així millorar el comportament, la percepció i l’estat d’ànim, entre d’altres, de l’usuari davant la situació de dolor, per tal canviar aquestes idees originals que podien modular el dolor a l’alça, i que aquest s’inhibeixi gràcies als propis sistemes de regulació del sistema nerviós central.
Per concloure, la recomanació de tractament que es fa davant una dolença lumbar d’origen idiopàtic és aquella que combina els dos abordatges actius descrits en aquestes línies, és a dir, aquell que incorpora exercici de caràcter actiu (dirigit per un fisioterapeuta) i l’educació sobre la neurofisiologia del dolor, per tal de motivar també canvis a nivell del sistema nerviós central.
Fisioterapeuta de la Clínica Universitària de Manresa