La fluïdesa de la parla és una dimensió bàsica de la comunicació que s’aprèn, es desenvolupa i s’automatitza. La parla habitual té interrupcions i altres accidents verbals i tots podem cometre errors quan parlem. En moltes ocasions ens podem alarmar si un infant comença a encallar-se quan ens vol dir alguna cosa, repeteix molt sovint un so o fa una pausa molt llarga abans de parlar. Però no tots els nens i nenes que “s’encallen” tenen disfèmia o tartamudesa.

Amb el desenvolupament normal del llenguatge, l’infant adquireix nou vocabulari i s’incrementa la complexitat sintàctica, fent més habituals els errors en la parla. No obstant, s’han de diferenciar els errors habituals de la parla amb els comportaments que formarien part d’un quadre de disfèmia o quequesa.

 

Errors habituals de la parla en infants

 

Entenem com a errors habituals de la parla els següents:

  • Repeticions de paraules: per exemple “és aquí, aquí on et deia”
  • Repeticions de frases: “és allò que podem allò que podem trobar a la botiga”
  • Interjeccions i crosses verbals: “eeeh”, “mmm”, “si?”, “d’acord?”
  • Revisions: “em sembla que…crec que no ha anat bé l’entrevista”

 

Com detectar tartamudesa, disfèmia o quequesa

 

Establir un diagnòstic de tartamudesa no és fácil, ja que intervenen molts factors que en determinen l’exisstència i l’evolució. En nens amb patrons irregulars de fluència presenten una comportamens primaris i secundaris que ens juden a detectar possibles dificultats en la fluïdesa de la parla:

  • Apareixen repeticions de síl·labes o sons entre paraules i, normalment, es repeteixen dos o més unitats en la mateixa síl·laba: “to-to-to-tomàquet”, “verme-e-e-ella”
  • El nen fa prolongacions de sons involuntàries: “mmmmmmacarrons”, “ddddddilluns”
  • S’observen bloquejos en la seva parla, inclús respiratoris que comporten una parla àfona en alguns moments: “c………cotxe”, o amb tensió facial com ara “p…….policia”.
  • Es produeixen moviments associats a la parla amb esforç i tensió, com per exemple tancar els ulls mentre diu un so, obrir o tancar la boca amb força mentre parla, moviments de tensió a les extremitats per fer sortir una paraula, etc.
  • Comencen a aparèixer conductes d’evitació, por o ansietat associades a persones o situacions concretes.

Hem de tenir en compte que molts infants comencen a quequejar de forma sobtada i habitualment en edats molt primerenques. Si es detecten certs canvis anòmals en la parla dels nens és important consultar amb un logopeda especialitzat per tal de donar les orientacions d’avaluació i intervenció adequades.

També et pot interessar

Dificultats del llenguatge: Eines per a famílies i escoles

5 conseqüències de respirar per la boca