Les funcions i la posició de la llengua

Per a què serveix la llengua?

La llengua és una de les parts de la nostra estructura oral. És una entitat dinàmica, amb una anatomia molt complexa, formada per diferents músculs i una gran força. Té moltes característiques que afecten la nostra vida diària i que potser mai us heu parat a pensar.

Té una influència directa en totes les funcions del sistema estomatognàtic:

En la respiració, la seva posició marcarà el mode respiratori predominant.
En la succió, és qui ens dona el suport per poder succionar tant del pit matern com dels biberons.
En la deglució, serà un element clau per donar estabilitat i poder realitzar els moviments adequats per deglutir amb seguretat i eficàcia.
En la masticació, possibilitarà poder realitzar els moviments de lateralització adequats per dur a terme una masticació bilateral i alternada.
En la parla, ens donarà el punt i mode articulatori correcte.

És imprescindible per notar, diferenciar i gaudir dels diferents sabors.

A més, és un hidròstat muscular, això significa que és cilíndrica, el seu volum és constant, té suport propi i pot realitzar un gran nombre de moviments.

També té un paper rellevant el creixement oral. Cal tenir en compte que en l’etapa embriològica, llengua i mandíbula tenen una relació molt estreta.

La posició de la llengua

La seva posició serà rellevant en el creixement i etapa adulta, ja que sempre que estiguem en repòs, la seva posició ha de ser en contacte amb les arrugues palatines i sense fer pressió. Per assegurar-nos que ho fem correctament, ens hem d’imaginar que estem fent una lletra /n/. Aquesta situació de la llengua afavorirà la respiració nasal, el bon creixement del paladar i de les arcades dentàries.

Una posició anterioritzada de la llengua pot afavorir una respiració oral, provocant alteracions en l’oclusió. També pot influir negativament en la realització de les funcions de deglució, masticació o parla.

Un dels seus punts d’ancoratge és el fre lingual, que cal observar amb deteniment des del naixement de l’infant, ja que una alteració d’aquest pot portar a dificultats en les diferents funcions orals o en el creixement oral, entre d’altres. Cal tenir en compte que una limitació del moviment del fre, pot determinar com respirem, deglutim, mengem o parlem.