Disfàgia: Mites i veritats

Què és la disfàlgia?

La disfàgia és una alteració associada a molèsties o problemes per empassar que pot produir-se com a resultat de diverses condicions mèdiques. La malnutrició i la deshidratació, la pneumònia per aspiració, la salut general, l’asfíxia i fins i tot la mort poden ser conseqüències de la disfàgia. Les persones que pateixen aquesta alteració també poden experimentar: desinterès i/o gaudir menys del menjar o beure, vergonya o aïllament en situacions socials que impliquen menjar. La disfàgia pot augmentar la càrrega dels cuidadors i pot requerir canvis importants en l’estil de vida de la persona que la pateix i de la seva família.

Mites

A continuació es descriuen alguns (només alguns!) dels mites sobre aquesta alteració de la deglució.

• “La disfàgia és una malaltia”. La disfàgia no és una malaltia. La disfàgia és un símptoma de moltes i diferents malalties, trastorns, anomalies estructurals i condicions de vida. La poden patir des de nadons prematurs fins a persones d’edat avançada. Afirmar que la disfàgia és una “malaltia” pot impedir que els equips mèdics busquin les veritables causes subjacents.
• “Un mateix sempre és capaç de notar si té problemes per empassar”. No tots els pacients que tenen disfàgia manifesten signes o símptomes de desconfort quan empassen. En alguns casos, els aliments i els líquids poden anar als pulmons sense que se n’adonin; això s’anomena “aspiració silent”. Per això mateix, també és un mite que “si no té tos, no està aspirant”.
• “La saturació d’oxigen és un marcador d’aspiració”. Fa anys es va descobrir que la saturació d’oxigen no es correlaciona amb l’aspiració. És a dir, amb que qualsevol material estrany passi les cordes vocals i entri als pulmons. Tot i que la saturació d’oxigen té importància clínica teòrica en la gestió de la disfàgia, no sembla ser un marcador indirecte clínicament rellevant de l’aspiració.
• “Els líquids espessits són més segurs per a les persones que tenen disfàgia”. Per a alguns pacients amb disfàgia, els líquids espessits poden ser més segurs, ja que es mouen més lentament i poden donar més temps a la persona per iniciar una correcta deglució. Per a altres, els líquids espessits poden deixar més residus, cosa que dificulta i empitjora la deglució. També cal tenir present que als pacients no sempre els agrada beure líquids espessits i poden deshidratar-se, cosa que comporta altres problemes de salut.

Els logopedes tenim un ampli coneixement de l’anatomia i dels aspectes funcionals de les estructures implicades en la deglució. Per això estem involucrats, juntament amb d’altres professionals, en el diagnòstic i la gestió de la disfàgia oral i faríngia. A més, els logopedes tenim experiència en els trastorns de la comunicació que poden afectar el diagnòstic i tractament de les alteracions de la deglució.