Per tal de poder desenvolupar les habilitats cognitives, perceptives, motrius, lingüístiques i socials, els primers anys de vida dels infants són fonamentals. Aquestes habilitats propiciaran que la interacció amb el món que els envolta sigui l’adient. Durant aquesta etapa poden sorgir necessitats transitòries o permanents que poden influir en el seu desenvolupament i que alhora, afecten la seva globalitat.

Amb l’objectiu de resoldre o minimitzar aquestes dificultats i donar resposta a les necessitats que poden sorgir en la població infantil, és important tenir en compte l’atenció i la intervenció precoç.

 

Com ajuda l’atenció precoç?

L’Atenció precoç pretén afavorir el desenvolupament i benestar dels infants de 0 a 6 anys, amb trastorn i/o amb risc de patir-ne. Afavorint així la seva integració en el medi familiar, social i escolar a més, d’estimular-ne l’autonomia personal.

Durant l’etapa que comprèn l’atenció precoç és freqüent l’aparició de trastorns en el desenvolupament o situacions de risc, per aquest motiu, és fonamental que tan aviat com sigui possible es pugui aplicar un programa d’estimulació i per tant, portar a terme actuacions preventives o bé de diagnòstic i d’intervenció.

Complicacions i com solucionar-les

Dins de les dificultats que poden sorgir, podem trobar-nos sovint amb retard en l’adquisició del llenguatge i de la parla. És en aquest moment quan el paper del logopeda esdevé essencial, que és qui haurà d’assumir el procés d’avaluació i diagnòstic, centrant-nos en les dificultats lingüístiques però sense oblidar-nos de la globalitat de l’infant.

El procés d’avaluació i diagnòstic és la part principal d’una correcta intervenció, ja que ens permetrà aconseguir tota la informació necessària per plantejar un tractament adient basant-nos en les característiques i necessitats de l’infant, així com de l’entorn en què es desenvolupa. 

 

 

 

 

Posteriorment, s’haurà de plantejar la intervenció centrada en les àrees que es vegin més afectades i alhora, donar  estratègies i pautes a la família i a l’escola, és a dir,  a l’entorn més proper de l’infant. Així doncs, es treballaran la comunicació, el llenguatge i la parla seguint un programa individual i global que tingui en compte les necessitats, les capacitats i l’entorn familiar i escolar de l’infant.

En la intervenció logopèdica en Atenció Precoç s’hauran de treballar la forma, el contingut i l’ús del llenguatge. Això permetrà que la prioritat durant tot el procés terapèutic sigui desenvolupar competències funcionals i la comunicació oral (sempre que sigui possible).

Ara bé, un dels indicadors d’un pronòstic favorable davant de dificultats aparegudes en edat primerenques, és saber identificar les dificultats que presenta l’infant. Com més precoç sigui aquesta detecció i posterior avaluació i intervenció, més favorable serà l’evolució. Per aquest motiu, és necessari que l’entorn més proper de l’infant (família i escola) tinguin en compte quin és el desenvolupament adient i puguin identificar els  diferents signes d’alerta. Aquests últims ens donaran informació sobre en quin moment evolutiu es troba l’infant  i alhora, permetran identificar les dificultats i les possibles actuacions que s’han de portar a terme.

També et pot interessar

Dificultats del llenguatge: Eines per a famílies i escoles

Disfèmia infantil: Pautes per a la família