Temps de pandèmia, temps difícils, en els quals se’ns han vist trencats tots els plans. Hem hagut d’adaptar-nos a canvis constants, sense poder planificar, sense poder pensar més enllà de quinze dies. Aquesta pandèmia ens està afectant en tots els àmbits, fins i tot sense que ens n’adonem.

Per exemple, han restringit la nostra mobilitat, els nostres desplaçaments… Ens han tancat gimnasos, ens han confinat dies, setmanes… I ara, només els caps de setmana. I què provoca això al nostre cos? Aquestes restriccions l’afecten a molts nivells, des del psicològic fins al social, però de manera directa incideixen en la nostra salut.

El moviment és vida i aquesta pandèmia el que més ens ha limitat és el moviment. Això cal que ho tinguem ben present i que comencem a posar-hi remei. Tots ens movem, però segurament molt menys que abans de l’aparició d’aquest virus.

Començarem pel teletreball. Treballar des de casa ens ha pogut portar coses bones, però també moltes de negatives, entre les quals hi ha la reducció del nostre moviment. Això, unit a la limitació de la nostra mobilitat i als tancaments intermitents de gimnasos i activitats esportives, ens fa acostar vertiginosament al sedentarisme, aquell estil de vida tan perillós per a la nostra salut, al qual cal posar fre immediatament, ja que cal tenir present que el nostre país ja es troba entre els països d’Europa amb més sedentarisme.

És necessari que introduïm el moviment a la nostra vida diària. Per poder fer-ho de manera efectiva cal tenir present dos aspectes molt importants: el temps i la motivació. Tenir present aquests dos paràmetres és assegurar-ne l’èxit. Cal començar a introduir l’activitat física de manera gradual, anar augmentant el moviment en les nostres activitats quotidianes. Podem fer-ho deixant de banda els ascensors i pujar i baixar escales, agafar el cotxe només per als desplaçaments imprescindibles i triant l’opció d’anar caminant. També és important que no ens oblidem d’aixecar-nos i moure’ns quan estem moltes hores al sofà o davant de l’ordinador. A partir d’aquí ja només cal anar introduint exercicis de més intensitat i algun treball de força, rutines molt senzilles i fàcils que, amb una dedicació de 30 minuts al dia, ja ens aporten salut i moviment.

 

 

La motivació va molt lligada als objectius, però aquests han de ser reals, factibles. Podeu buscar un gran objectiu, però aquest s’ha de desgranar en fites petites més assequibles. Cada vegada que n’anem assolint una, ens motivaran a continuar endavant en l’assoliment de la nostra meta.

També és imprescindible tenir sempre present la nostra realitat. Cadadascú té una realitat diferent, per això és important buscar moment del dia, temps disponible, espai, material… No tothom pot anar a un gimnàs, però tots podem buscar un lloc a la nostra llar, un forat al dia per a nosaltres, per dedicar-ho al nostre cos, a la nostra salut.

Per últim, no ens oblidem de la constància, que és la que ens farà arribar al nostre objectiu. Compartir aquest objectiu i els diferents reptes amb companys o família també ens pot ajudar a motivar-nos i ens ajudarà a assolir fites plegats. Una bona idea és començar aquest canvi d’hàbits en família. Introduir hàbits saludables dins del nucli familiar pot ser una bona idea. Algunes propostes serien compartir sortides en bici, passejades, experimentar i gaudir noves activitats junts, fins i tot repartir les tasques de la llar per tal que tothom tingui el seu moviment diari o setmanal assegurat.

Fora excuses i a moure’ns! Som-hi!