La motricitat orofacial és una de les àrees de treball del logopeda que, entre altres funcions, s’encarrega d’abordar les dificultats en l’ús i la coordinació dels músculs de la boca, tant en infants com en adults.

Un dels factors que pot interferir en aquestes funcions és el fre lingual, una petita membrana situada sota la llengua que es desenvolupa durant l’embaràs. Aquesta membrana connecta la llengua amb el terra de la boca i ha de permetre una mobilitat adequada de la llengua per realitzar accions com succionar, mastegar, empassar o articular sons de la parla correctament.

Hi ha diferents tipus de fre lingual, però tots tenen en comú la presència de fibres molt resistents que no s’estiren. Per això, quan aquest fre és massa curt o rígid, és necessari un petit procediment quirúrgic per alliberar-lo i permetre que la llengua es mogui correctament.

 

Com afecta el fre lingual a les funcions orals?

Aquest tipus de fre pot ocasionar dificultats des del naixement, com per exemple:

  • Dificultat per agafar bé el pit durant la lactància materna.
  • Mal funcionament de la llengua en accions com empassar o mastegar.
  • Una posició de repòs incorrecta de la llengua, que queda baixa i sense contactar amb la zona darrere dels incisius superiors. Això pot afavorir la respiració oral, tant de dia com de nit, i tenir efectes en els moviments mandibulars i fins i tot en la postura general.
  • Alteracions en el creixement de la boca i les estructures relacionades, provocant mossegada oberta o un paladar estret i alt.
  • Problemes de salut bucal, com inflamació de les genives o càries.
  • Dificultat per produir sons de la parla, especialment el so /r/.
  • També pot dificultar accions com fer un petó o tocar instruments de vent.

 

Funció del logopeda en fre lingual restringit

Davant d’un fre lingual restringit, el logopeda especialitzat en motricitat orofacial té un paper clau perquè:

  • Evalua detalladament com aquest fre afecta funcions com la succió, la respiració, la masticació, la deglució i l’articulació dels sons de la parla.
  • Interpreta els resultats de l’avaluació i decideix si cal fer exercicis logopèdics, si cal derivar per una intervenció quirúrgica o si cal combinar les dues opcions.
  • Planifica i aplica el tractament logopèdic específic just després de la cirurgia per evitar que el fre es torni a enganxar o perdi mobilitat.

També et pot interessar

Identificació precoç de la dislèxia: treball de la consciència fonològica

Les funcions i la posició de la llengua