La ungla clavada o onicocriptosi, tal i com s’anomena en l’argot mèdic, es presenta quan l’ungla es clava a la pell per diverses raons. Produeix inflamació, dolor i pus en estadis avançats. 

Un tallat inadequat de les ungles és la causa principal d’aparició d’aquesta patologia. Per tal d’evitar un mal tallat unguial, aquest ha de ser realitzar per un professional en els casos que es clavi la ungla de manera recurrent. A grans trets, el tallat ha de ser recte sense arrodonir els extrems que s’insereixen dins la pell. 

Una de les altres causes és l’anatomia de l’ungla, ja que s’encorba dels laterals i normalment s’acaba clavant la punta. La probabilitat que se’ns clavi encara més succeeix quan els laterals carnosos de l’ungla, anomenats rodets, estan hipertrofiats (excessivament desenvolupats). 

La suor excessiva als peus també és un motiu d’onicocriptosi, ja que la humitat freqüent a les parts toves genera maceració i el teixit s’arruga i s’estova, afavorint així que l’ungla es clavi. 

Els tractaments són diversos: 

Preventius. Són aquells que es realitzaran per evitar que l’ungla es clavi. 

  • Tallar-nos-les rectes sense entrar amb les tisores per treure les puntes dels costats de l’ungla. 
  • Controlar la sudoració excessiva que ens deixa la pell blanca i estovada. El podòleg ens pot prescriure medicaments per reduir aquesta suor. 
  • Portar el calçat adequat a la nostra talla de peu i que la punta sigui prou ampla per permetre el moviment lliure dels dits. 
  • No arrencar-nos les ungles ni mossegar-nos-les. 

Curatius. Aquests es realitzen quan l’ungla ja s’ha clavat i s’ha de retornar a la normalitat i els ha de realitzar el podòleg. 

  • Eliminar la part de l’ungla clavada amb un tallat correcte per evitar que torni a clavar-se. 
  • Prescriure antibiòtics en el cas que hi hagi infecció (pus), que el dit estigui molt vermell i hi hagi dolor. 
  • Extreure la pell sobrant dels laterals per tal que l’ungla tingui espai per créixer. 
  • Realitzar una tècnica quirúrgica per extreure una part o tota l’ungla, eliminar les cèl·lules que la formen i evitar que torni a sortir allà on ja s’ha clavat. Aquesta seria una solució definitiva, preservant la integritat de l’ungla. 

Cal posar èmfasi en els pacients de risc, principalment diabètics, però també en aquells que tenen problemes de circulació i amb gent de la tercera edat.