Anomenem hàbit oral lesiu a qualsevol conducta conscient, repetida freqüentment i que intervé en l’equilibri neuromuscular alterant el creixement i desenvolupament normal de l’estructura maxil·lofacial.

La magnitud d’aquest desequilibri dependrà de diversos factors com són:

  • L’edat en que es comenci a manifestar.
  • Temps en hores que es realitzi.
  • Freqüència, és a dir quantitat de vegades al dia.
  • Característiques morfològiques hereditàries individuals.

Els hàbits orals lesius més habituals són molts i variats. Des de la succió digital, mossegar-se les ungles o respirar per la boca. També hi podem afegir jugar amb els pírcings orals, mastegar de forma incorrecta o fer una succió perllongada del biberó o xumet, entre altres. Tots poden provocar un creixement alterat de l’estructura oral, o fins i tot en edat adulta, una alteració en aquesta estructura i les funcions relacionades.

Cal tenir en compte que la succió del xumet és una acció necessària per ajudar al nadó a calmar l’ansietat i també a descobrir el món, però la prolongació d’aquest hàbit en el temps es pot convertir en un problema en el desenvolupament de l’estructura oral de l’infant.

Les conseqüències en el creixement de l’estructura oral són també moltes i variades. Alguns exemples són la deformació del paladar, alteració de l’oclusió, desplaçament mandibular, híper o hipofunció muscular, col·locació lingual incorrecte, erupció dental inadequada o alteracions de la parla, entre altres.

El Logopeda especialista en Motricitat Orofacial pot ajudar-nos a eliminar aquells hàbits orals que s’han enquistat en el temps i estan alterant el creixement orofacial. Per aconseguir aquest objectiu serà necessària la col·laboració del pacient, la família, l’ortodoncista i fins i tot el psicòleg, entre altres.

 

 

Per realitzar aquesta intervenció el primer que cal fer és una valoració de l’estructura oral i de les seves funcions per saber quina influència està tenint aquest hàbit sobre elles. També es buscarà el motiu de la realització de l’hàbit, l’edat d’inici, freqüència i la duració e intensitat d’aquest. A partir d’aquí es valorarà, si és oportú, la derivació a un altre especialista per iniciar el treball interdisciplinari i així afavorir la bona evolució del cas.

Existeixen diferents mètodes que poden ajudar a les famílies a eliminar alguns d’aquests hàbits, com pot ser pintar les ungles en el cas de la onicofàgia o succió digital diürna, utilitzar uns guants en la nocturna, distractors a les mans o mossegadors, entre d’altres. El dentista també pot ajudar amb la col·locació d’aparells per millorar la forma del paladar i evitar la col·locació del dit a dins la boca.

Dins la sessió de logopèdia es treballaran diferents aspectes per eliminar els hàbits lesius anteriorment anomenats. Cal tenir en compte que l’objectiu principal és millorar i eliminar l’hàbit i les seves conseqüències. Això es farà a través d’un treball directe amb Mioteràpia i Teràpia Miofuncional per millorar el to muscular, la propiocepció, sensibilitat i agilitat, i també aprendre a fer les funcions orals correctament, per així afavorir el creixement orofacial adequat i l’eliminació de l’hàbit.