Els bebès prematurs corren el risc d’experimentar problemes relacionats amb la coordinació entre la respiració, la succió  i/o la deglució.

Sovint, a les UCI Neonatals trobem bebès amb moltes dificultats per alimentar-se: bebès amb sonda que no reben estimulació orofacial, bebès als quals se’ls ha proporcionat mètodes d’alimentació inadequats en els que persisteixen habilitats d’alimentació (motores orals) immadures, bebès que presenten molta irritabilitat durant les ingestes, nounats desnodrits o amb un historial de pneumònies freqüents, etc.

En aquests casos, els logopedes que treballen a les UCI Neonatals són els especialistes més familiaritzats amb trastorns de la deglució que poden afectar la capacitat d’adquirir aliments.

L’objectiu immediat que es planteja un logopeda en casos de prematuritat és aconseguir una alimentació eficaç.

La capacitat d’un nounat per augmentar de pes en els dies i setmanes posteriors al naixement resulta ser un factor que prediu la capacitat del bebè d’evitar futures complicacions. També es tenen en compte objectius de desenvolupament a llarg termini. Tot i que no s’espera que el nadó parli fins passats uns mesos i/o anys és ben sabut que el treball d’estimulació realitzat durant l’estada a la UCI Neonatal tindrà efectes en el desenvolupament de la parla.

És a dir, és important comptar amb la presència d’un logopeda a la UCI Neonatal, atès que és el professional preparat per avaluar les funcions orofacials relacionades amb l’alimentació i la nutrició del nadó. Així mateix, el logopeda és qui realitza el tractament per tal d’eliminar les dificultats en l’alimentació i  qui s’encarrega de facilitar el trànsit de l’alimentació per sonda a la ingesta per via oral.