Alteracions orofacials vs alteracions articulatòries

La parla com a funció complexa

La parla és una funció activa i complexa que necessita la integritat i la interrelació de diferents elements del:

• Sistema estomatognàtic (estructures òssies/musculatura)
• Sistema nerviós central i perifèric
• Sistema respiratori

Tots aquests components han d’intervenir de forma adequada perquè hi hagi una correcta articulació.

Què són les dislàlies funcionals?

Hi ha diferents alteracions de la parla, però ens centrarem en aquelles que anomenem com a dislàlies funcionals, que són alteracions en l’articulació dels sons que formen la paraula, causades per una incorrecta coordinació dels moviments necessaris per articular. No hi ha cap trastorn físic, ni orgànic que les justifiqui, únicament una incapacitat funcional, o una incoordinació motora.

Principals causes de les dislàlies funcionals

Les dislàlies funcionals poden estar causades per diferents motius, com ara:

• Respiració oral
• Succió perllongada en el temps
• Deglució amb interposició lingual
• Masticació ineficient, per exemple per ús de pírcing oral
• Alteracions estructurals com una oclusió incorrecta o disfuncions de l’articulació temporomandibular

Exemples de dificultats articulatòries d’origen funcional

• Llavis amb falta de tonicitat poden dificultar l’emissió de sons bilabials com la [m], labiodentals com la [f], i/o vocals.
• Absència d’incisius superiors pot afavorir una col·locació lingual massa anterior, afectant sons dentals com la [d], alveolars com la [n], [t], [l], i provocant sigmatisme anterior.
• Respiració oral modifica la musculatura estabilitzadora de la mandíbula, fent-la més llarga i hipofuncionant. Això pot comportar parla imprecisa per falta de tonicitat i agilitat lingual.
• Llengua en posició interdental pot descol·locar les incisives i alterar sons fricatius (sigmatisme anterior), així com la precisió en la resta de sons.
• Alteracions en la masticació poden afectar la musculatura mandibular i els moviments linguals, provocant mossegades creuades o obertes posteriors i distorsió dels sons fricatius [s] i africats [ʧ].

La detecció precoç i el tractament

En aquests casos, el dentista, la mestra, el pediatre o la mateixa família poden detectar indicis d’aquestes alteracions i derivar l’infant a un logopeda especialitzat en Motricitat Orofacial.

Aquest professional podrà fer una avaluació exhaustiva per identificar les causes específiques i establir el tractament més adequat, que pot

També et pot interessar