El llenguatge és l’instrument cognitiu i comunicatiu per excel·lència dels éssers humans. Es considera un sistema complex, amb molta riquesa comunicativa que permet estructurar el pensament, relacionar-nos i també expressar el que sentim.

L’adquisició del llenguatge és un procés d’aprenentatge on hi intervenen factors biològics, psicològics, socials, culturals, cognitius i afectius.

Per tal de poder estimular el desenvolupament i adquisició del llenguatge, així com de la comunicació, és fonamental la interacció verbal amb l’infant. Aquesta interacció ve donada per la família durant les primeres etapes de la vida, ja que és el primer entorn afectiu on ens relacionem i per tant, ens comuniquem. Aquí l’infant té el rol d’aprendre i l’adult, el rol de facilitar aquest aprenentatge. Per tant, adquirir el llenguatge forma part d’un procés actiu dins d’un entorn social.

Durant el procés d’adquisició i desenvolupament del llenguatge es poden trobar dificultats. En funció d’elles, de la  seva etiologia i el grau de severitat, s’ha de portar a terme una intervenció que no només les inclogui, sinó que contempli l’atenció que ha de rebre la família i l’entorn més proper a l’infant, és a dir, l’escola.

La intervenció estarà influenciada pel diagnòstic i per les característiques individuals de cada cas. Per tant, s’han de tenir en compte les necessitats i capacitats de l’infant, així com el moment evolutiu en què es troba. Per aquest motiu, és necessari plantejar-se uns objectius generals i específics en relació amb el llenguatge i la comunicació.

La col·laboració de la família  i l’escola i per tant, la coordinació  conjunta amb la logopeda, és fonamental per tal que l’evolució sigui favorable.
Algunes orientacions i estratègies bàsiques d’intervenció útils per a famílies i escoles amb infants amb dificultats de llenguatge són:

  • Implicació familiar i de l’entorn més proper de l’infant juntament amb la col·laboració d’un/a logopeda.
  • Donar un model verbal adequat: parlar correctament, de forma clara, articulant i utilitzant frases senzilles adaptades al nivell evolutiu de l’infant.
  • Evitar l’ús de llenguatge infantilitzat.
  • Proporcionar caràcter lúdic a les activitats que es portin a terme i sempre que es pugui partir dels interessos i motivacions de l’infant. També és útil que el joc consisteixi en imitar sons, paraules i frases.
  • No interrompre la conversa ni realitzar correccions explícites.
  • Fer ús del reforç positiu.
  • Incrementar el nivell d’exigència de forma progressiva.

En casos amb infants amb dificultats de llenguatge, els logopedes són els encarregats d’assessorar i orientar a la família i a l’escola durant tot el procés d’intervenció. Pel que fa a la família, és important s’adaptin a la nova situació. Per tant, el logopeda l’ha de tenir en compte  i intercanviar-hi informació relacionada amb el procés d’intervenció. Els pares han d’estar informats en tot moment de qualsevol canvi que es porti a terme i també, s’han de dotar d’orientacions que puguin ser útils en el seu dia a dia per tal d’afavorir situacions de comunicació amb l’infant.  És important que aquestes situacions de comunicació siguin naturals  i que hi pugui haver un espai de diàleg entre pares i fills. Per això, les situacions quotidianes com ara l’hora del bany per exemple, són idònies per treballar el llenguatge.

Pel que fa a l’escola és recomanable portar a terme coordinacions amb la logopeda per poder intercanviar informació, comentar-ne l’evolució i alhora,  donar orientacions pràctiques aplicables a l’aula.

Judit Garreta Argerich, logopeda de la Clínica Universitària