La respiració és una funció innata, vital i automàtica que s’encarrega d’oxigenar totes les cèl·lules del cos humà. La respiració normal, també anomenada respiració nasal, és aquella en la qual l’aire entra lliurement pel nas i permet un creixement i un desenvolupament facial adequat mitjançant la correcta acció de la musculatura. En canvi, quan parlem de respiració oral infantil ens referim a quan l’infant té l’hàbit de respirar per la boca. Aquest fet pot influir negativament en el creixement i el desenvolupament de l’esquelet craniofacial.

 

Causes de la respiració oral infantil

 

Les causes de la respiració oral infantil poden ser variades. Si la respiració nasal no és possible, el més probable és que hi hagi alguna obstrucció que impedeixi o dificulti el pas de l’aire. Les causes més freqüents en els nens són l’hipertrofia de les amígdales o de les adenoides, la rinitis al·lèrgica, infeccions respiratòries com l’asma i la bronquitis, entre d’altres. Un nen també pot presentar una respiració oral permanent a causa d’un mal hàbit oral lesiu prolongat, per flaccidesa en la musculatura i l’estructura orofacial i alteracions en la postura.

 

Conseqüències de respirar per la boca

 

Respirar per la boca pot provocar conseqüències com:

  • Maloclusions dentals: és una de les conseqüències més comunes del respirador bucal. L’infant col·locarà la llengua en una posició baixa i els llavis entreoberts per deixar entrar l’aire. Aquest fet podrà provocar alteracions dentàries com una mossegada oberta.
  • Asimetries facials
  • Alteracions en la postura: quan es respira per la boca es tendeix a presentar una posició del cap més anterioritzada i, per tant la postura corporal es veurà afectada.
  • Trastorns del son: alteracions dels cicles del son, roncs, baveig nocturn, respiració oral nocturna que poden desencadenar apnees del son.
  • Alteracions en el rendiment: la incorrecta proporció d’oxigen i altres factors poden produir que els nens pateixin sobrepès, baix rendiment físic i cansament habitual.
  • Altres: ansietat, impulsivitat i dificultats d’atenció i concentració.

 

Tractament de la respiració oral en infants

 

Els factors descrits anteriorment ens poden donar senyals per detectar la respiració oral infantil.

Tot i així, serà necessària una valoració per part d’un equip multidisciplinari, com l’otorrinolaringòleg, l’al·lergòleg, el pediatre, l’odontopediatre o el logopeda, entre d’altres. El diagnòstic, així com el tractament de la respiració bucal, s’han de fer tan aviat com sigui possible per tal de minimitzar-ne les conseqüències.

El logopeda especialista en Motricitat Orofacial serà qui avaluarà la funció respiratòria i a partir de la teràpia miofuncional realitzarà el tractament logopèdic per tal de millorar l’estabilitat i l’equilibri de les estructures orofacials.