La posturologia és l’àrea de la salut que estudia el to postural, dit de manera més tècnica, Síndrome de Tensió Postura (STP). També s’encarrega de la seva regulació, les seves alteracions, les adaptacions i les diferents formes de tractament. A partir del segle XIX, alguns autors es van començar a plantejar diferents preguntes. Qüestions com per exemple: com ens podem mantenir drets? Com és capaç, el cos, de reajustar tots els mecanismes en relació a la nostra vertical en cada moment? És a partir d’aquestes preguntes que  pren més força la posturologia, donant importància a certs captors com ara la propiocepció, els músculs dels ulls, etc.

No és cap secret que el cos treballa en contra de la gravetat per mantenir-se dret. Per ajudar-nos a mantenir la postura fem servir el sistema vestibular, conjuntament amb els peus, els ulls, la oïda i fins i tot, les dents i la pell. Aquests, treballen de forma conjunta i automàtica per fer possible la vida amb normalitat. El sistema postural és l’encarregat del control de l’equilibri corporal en tota la seva globalitat. Estudis han determinat que els principals captors posturals (receptors de la informació) són els peus i els ulls. Aquests són vies d’entrada de la informació, juntament, amb la propiocepció global. Peus i ulls són la clau de la incògnita quan es parla en termes de posturologia. Tots els sistemes i parts del cos mencionades anteriorment ens ajuden a mantenir una postura ergonòmica, eficient i adequada en cada situació.

Quan algun d’aquests sistemes s’altera o és deficient, la resta intentarà compensar la situació.  Si és per un temps determinat i es recondueix la situació, no tindrà conseqüències perquè el cos tornarà al seu estat normal de funcionament, retornant a l’homeòstasi (en equilibri, sense canvis). Si pel contrari el problema s’allarga en el temps, pot aparèixer una situació crítica en un dels captors. El que era ajudat no serà capaç de tornar al punt de partida. Per tant, el que ajudava no pot restablir l’equilibri. Quan s’arriba aquest punt el sistema pateix un punt d’estrès.

La desregularització d’un o varis captors del STP comporta adaptacions de manera immediata per mantenir la mirada horitzontal i economitzar la despesa energètica. La problemàtica és que es produeix una reacció en cadena alterant la forma i/o funcions de diferents parts del cos i com a conseqüència, apareix el malestar. Aquests són els principals motius de consulta. Els dolors d’esquena, les pèrdues d’orina, el restrenyiment, la debilitat en el sòl pelvià, problemes als peus, visuals o d’oïda i contractures, entre d’altres, són símptomes primaris de que alguna cosa no rutlla.

El cos és savi i intentarà de totes les maneres treballar i lluitar contra la dificultat o problema que es presenta per poder resoldre’l. Si és reversible haurà guanyat, en cas contrari, els captors o sistemes aniran defallint. Degut a la complexitat de tots els sistemes que formen part de la posturologia és important treballar interdisciplinarment amb altres companys de professió en l’àmbit de la salut, cadascun en el seu àmbit per oferir el millor tractament possible al pacient. La funció del posturòleg és avaluar en conjunt i en la seva individualiat per detectar les irregularitats que hi puguin haver en el sistema. D’aquest manera, es genera un bon diagnòstic i posteriorment, el tractament.

És molt important, conèixer el nostre cos i ser capaços d’interpretar els símptomes primaris que indiquen que alguna cosa no va del tot bé. Hem d’aprendre a sentir el què ens diu i si sabem parar atenció ens podem estalviar problemes majors.