Últimament segur que has vist moltes propostes per entrenar els glutis a les xarxes socials. Més enllà d’una moda estètica, cal tenir molt en compte aquesta musculatura des d’una perspectiva de salut.

Primer de tot caldria explicar que aquesta regió consta de 3 músculs glutis: el major, el mig i el menor. De manera general, el més visible i voluminós, situat a la part posterior del cos, és el major. El gluti mig se situa a la part lateral del maluc, i el menor no és visible a la superfície, sinó que queda cobert pels altres dos. Els seus noms, evidentment, indiquen la seva mida.

De tots tres, una gran part dels exercicis proposats estan pensats per desenvolupar més volum, to i força del gluti major, però… sabies que el més interessant per a la nostra salut és el gluti mig?

 

Entrenament dels glutis

 

Aquí et deixo 5 punts clau per explicar-te per què caldria posar el focus en els entrenaments d’aquesta regió:

  • L’activitat del gluti mig es veu disminuïda en casos de patir una lesió al turmell. Per exemple un esquinç, fet que implica un pitjor control de l’extremitat i l’augment de risc de patir una altra lesió.
  • La grossor del múscul es veu disminuïda en aquests casos de lesió a nivell de turmell, i afecta, no només de la cama afectada, sinó ambdues. Això vol dir que perd capacitat de fer molta força.
  • L’estabilitat de l’extremitat inferior i de la pelvis depèn de la quantitat de força que el gluti mig és capaç de realitzar. Com més quantitat de força, millor estabilitat i, per tant, menys risc de patir lesions a nivell de maluc, genoll o turmell.
  • S’observa una reducció de la força i més presència de punts dolorosos del gluti mig en les persones que presenten un quadre de dolor lumbar.
  • Les persones que presenten dolor lumbar, poden presentar menys grossor del múscul, i per tant menys capacitat de realitzar força.

I sobretot, no me n’oblido pas, totes aquestes troballes es van investigar paral·lelament amb altres músculs. També el gluti major, el qual no presentava cap d’aquests canvis en cap de les situacions esmentades, sinó que la seva activitat es manté igual que per a les persones que no presenten cap de les disfuncions esmentades.

Com a conclusió, diria que cal conèixer en quina situació ens trobem. És evident que això no afecta tothom de la mateixa manera. Per tant, cal una bona exploració i valoració per part d’un professional de la salut, com pot ser un fisioterapeuta. Podrà donar molta informació a partir de la qual crear el millor abordatge possible per restablir uns nivells òptims de salut i prevenir futures lesions.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

També et pot interessar

Consells per evitar lesions

Exercici físic durant l’estiu