Què és el que ens permet identificar els sentiments i els pensaments de la nostra parella, entrar en sintonia amb les emocions del protagonista d’una pel·lícula, respondre a les demandes del nostre fill petit? Aquesta capacitat dels humans per comprendre i entendre els estats emocionals de l’altre és el que coneixem com a empatia.

L’empatia és un tret específic de la personalitat, un tret essencial de l’ésser humà ja que fa referència a l’enteniment del món íntim de la persona, a estar en sintonia amb les emocions de l’altre.

Aquesta capacitat es desenvolupa en els primers anys de vida. Els éssers humans neixen amb un cervell amb la capacitat potencial per a la vinculació amb l’altre. Les primeres experiències conformen les característiques amb les quals cadascú es relaciona amb els altres i també són essencials perquè es pugui afrontar l’anar i venir de les emocions.

En les interaccions entre nadó i el seu entorn (mare, pare), es miren, es toquen i vocalitzen, de manera que serveixen per expressar i compartir emocions bàsiques. Aquest procés de compartir emocions farà possible el desenvolupament de l’empatia, és a dir, la nostra capacitat d’identificar el que una altra persona pensa o sent i respondre amb una emoció adequada.

La importància d’aquestes experiències infantils es reflecteix en estudis que ressalten que experiències de rebuig per part dels pares durant la infància constitueixen un risc de tenir nivells baixos d’empatia. La forma en què la mare o pare tracten una persona és molt important per al desenvolupament de l’empatia, ja que aquest desenvolupament només evoluciona bé quan l’infant no té por d’imaginar el que pensa o sent una altra persona.  Les experiències negatives d’abús i negligència durant els primers anys de vida modifiquen la forma en què el cervell es desenvolupa i per tant influeixen en la manera com s’anirà configurant la manera de relacionar-se amb els altres.

Podem dir que hi ha diferents nivells d’empatia. Les persones no sempre estan en un mateix nivell. Fins i tot es podria dir que hi ha una empatia selectiva, que selecciona si es dona una resposta o no a l’emoció de l’altre. Caldria diferenciar també entre aquests i aquells que són incapaços de sentir res. Estaríem parlant de persones amb un nivell d’empatia zero. Per posar un exemple extrem, el psicòpata estaria en aquest nivell zero d’empatia.

Les conductes prosocials, altruistes no serien possibles sense l’empatia. L’empatia serveix per unir els individus entre ells, fa possible la vida en grup, ja que constitueix una font de connexió entre les persones i dona lloc a una forma positiva de relacionar-se amb altres.