Durant els últims anys, s’ha produït un augment notable de persones que parlen més d’una llengua.

En algun moment tots hem sentit la següent afirmació: “El monolingüisme és la norma i el bilingüisme/plurilingüisme és l’excepció”. Estimacions recents, però desmenteixen completament aquesta tesi. De fet, es calcula que més de la meitat de la població mundial és bilingüe i que un 40% parla més d’una llengua diàriament. Actualment, existeixen diverses condicions per ser o esdevenir parlant de més d’una llengua: la situació familiar plurilingüe (pares que no comparteixen la llengua materna), escolarització en una llengua estrangera, mobilitat professional a l’estranger, etc.

Què és el Trastorn Específic de Llenguatge (TEL)? Els nens i nenes amb TEL són nens tan capaços d’aprendre com qualsevol altre nen. Amb tot, manifesten  dificultats per parlar i, de vegades, també per comprendre el llenguatge. És a dir, el TEL sol s’associa a dificultats, en l’aprenentatge i en l’ús del llenguatge, que no estan relacionades amb discapacitat intel·lectual i/o altres condicions com el dèficit auditiu, la paràlisis cerebral o el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA).

Durant molt temps, davant casos en els quals es sospitava o es confirmava l’existència d’un TEL  en nens provinents d’entorns multilingües, molts professionals recomanaven dirigir-se al nen/a en una sola llengua. Aquesta recomanació solia basar-se en la convicció que parlar més d’una llengua podia ser la causa o el motiu d’empitjorament en trastorns del llenguatge i que parlar una sola llengua podia aturar aquest trastorn o disminuir-lo.  Amb tot, estudis recents han demostrat que el desenvolupament del llenguatge pot ser típic o atípic, independentment del nombre de llengües que es parlen. És a dir, el TEL afecta de forma similar a nens monolingües i plurilingües.

Per tant, com a pares de nens amb TEL que parlen més d’una llengua hem de seguir la consigna de dirigir-nos al nostre fill/a en una sola llengua? Quins són els riscos de fer-ho?

En famílies on es parlen diverses llengües, dirigir-se a un fill amb TEL en una sola llengua pot elevar molt el risc d’aïllar-lo de la pròpia família.

Cal subratllar el fet que el multilingüisme ni és una malaltia ni un factor de trastorn. En els casos de sospita o confirmació de trastorn clínic entre els nens bilingües / plurilingües, el canvi a una sola llengua no disminuirà l’abast del trastorn; simplement crearà un nen monolingüe amb un trastorn.

Alguns consells a seguir per ajudar els nens amb TEL en entorns multilingües:

1.       És important continuar utilitzant totes les llengües a les quals el nen/a ha estat exposat/da.

2.       No cal preocupar-se pel fet de barrejar diverses llengües en una frase. És totalment natural en casos de bilingüisme.

3.       L’objectiu principal ha de ser ajudar al nen/a a sentir-se a gust en expressar i/o rebre un missatge. Per tant, com a pares s’ha de seguir parlant al nostre fill/a en les llengües que s’utilitzen a casa, encara que nostre fill/a ens respongui en una llengua diferent a la que ens hi hem dirigit. Si respon el missatge  és que ens ha entès.

Utilitzar frases curtes i utilitzar el gest i les expressions facials pot ajudar al nen/a a entendre el significat que s’amaga rere les paraules (comunicació no verbal).