La disfàgia és una alteració associada a molèsties o problemes per empassar que pot produir-se com a resultat de diverses condicions mèdiques. La malnutrició i la deshidratació, la pneumònia per aspiració, la salut general, l’asfíxia i fins i tot la mort poden ser conseqüències de la disfàgia. Les persones que pateixen aquesta alteració també poden experimentar desinterès i/o gaudir menys del menjar o beure, vergonya o aïllament en situacions socials que impliquen menjar. La disfàgia pot augmentar la càrrega dels cuidadors i pot requerir canvis importants en l’estil de vida de la persona que la pateix i de la seva família. A continuació es descriuen alguns (només alguns!) dels mites sobre aquesta alteració de la deglució.

“La disfàgia és una malaltia”. La disfàgia no és una malaltia. La disfàgia és un símptoma de moltes i diferents malalties, trastorns, anomalies estructurals i condicions de vida, que poden patir des de nadons prematurs fins a persones d’edat avançada. Afirmar que la disfàgia és una “malaltia” pot impedir que els equips mèdics busquin les veritables causes subjacents.

“Un mateix sempre és capaç de notar si té problemes per empassar”. No tots els pacients que tenen disfàgia manifesten signes o símptomes de desconfort quan empassen. En alguns casos, els aliments i els líquids poden anar als pulmons sense que se n’adonin; això s’anomena “aspiració silent”. Per això mateix, també és un mite que “si no té tos, no està aspirant”.

“La saturació d’oxigen és un marcador d’aspiració”. Fa anys es va descobrir que la saturació d’oxigen no es correlaciona amb l’aspiració, és a dir, amb que qualsevol material estrany passi les cordes vocals i entri als pulmons. Tot i que la saturació d’oxigen té importància clínica teòrica en la gestió de la disfàgia, no sembla ser un marcador indirecte clínicament rellevant de l’aspiració.

“Els líquids espessits són més segurs per a les persones que tenen disfàgia”. Per a alguns pacients amb disfàgia, els líquids espessits poden ser més segurs, ja que es mouen més lentament i poden donar més temps a la persona per iniciar una correcta deglució. Per a altres, els líquids espessits poden deixar més residus, cosa que dificulta i empitjora la deglució. També cal tenir present que als pacients no sempre els agrada beure líquids espessits i poden deshidratar-se, cosa que comporta altres problemes de salut.

Els logopedes tenim un ampli coneixement de l’anatomia i dels aspectes funcionals de les estructures implicades en la deglució, per això estem involucrats, juntament amb d’altres professionals, en el diagnòstic i la gestió de la disfàgia oral i faríngia. A més, els logopedes tenim experiència en els trastorns de la comunicació que poden afectar el diagnòstic i tractament de les alteracions de la deglució.