Amb el ritme de vida actual vida no tenim massa temps per aturar-nos a observar el color de les ungles dels peus, malgrat de vegades, aquesta part de l’anatomia és un indicador del nostre estat de salut. Sovint, les nostres ungles poden perdre el seu color rosat característic com a conseqüència de múltiples factors que intentarem analitzar.

En primer lloc hem de dir que l’alimentació és un factor a tenir molt present en la conservació de la vitalitat unguial. És per això que cal prioritzar la ingesta d’aliments rics en proteïnes, vitamines i sals minerals, i intentar evitar els aliments clarament perjudicials per al nostre organisme, com aquells que tenen un excés de sucre, greix, o que hagin sofert qualsevol tipus de processament industrial. Així doncs podem constatar que les ungles són un fidel indicador que alguna part del nostre organisme no acaba de funcionar del tot bé.

Un exemple el tenim en l’aspecte blanquinós de la lamina unguial, que visualment es pot manifestar en forma de taques o en la formació d’unes determinades línies transversals. També cal saber interpretar el tipus d’afectació que pateixen, que ens pot alertar sobre possibles alteracions en l’estat de la nostra salut. Sabem que un baix nivell de proteïnes a la sang, la insuficiència hepàtica o la diabetis, entre d’altres, són afeccions que poden deixar petjada a la superfície unguial. D’altra banda, una sospitosa coloració groguenca no només ens ha de fer pensar en infeccions fungicides, sinó també  en possibles malalties del fetge, ronyó, o falta de nutrients a causa d’una dieta escassa en vitamina A i B. En canvi una circulació de la sang deficient i alguns problemes cardíacs poden provocar que les ungles adquireixin un peculiar to blavós.  No cal dir que l’envelliment i la presa d’alguns medicaments també contribueixen a deteriorar-ne l’aspecte.

 

 

Però hi ha altres signes a tenir en compte i que ens han de mantenir en alerta, com la formació de solcs a la làmina unguial, que s’associa a ungles que han patit infeccions amb anterioritat i que també podem relacionar amb la presa d’alguns fàrmacs, la insuficiència renal crònica o el dèficit de zinc. Però per sortir de dubtes i obtenir un bon diagnòstic, cal consultar al podòleg que és qui més pot ajudar-nos a tenir cura dels nostres peus.