Avui en dia disposem d’un gran ventall de tipus de calçat per als més petits de la casa, però realment sabem quin seria el més adequat tenint en compte l’etapa de desenvolupament en què es troba l’infant? Un ús incorrecte d’aquest calçat pot desencadenar que en el futur la morfologia pròpia dels peus es vegi afectada. Per aquest motiu, analitzarem les característiques que hauria de tenir un calçat adequat depenent de les diferents franges d’edat.

Fins aproximadament els 12 mesos, en l’etapa durant la qual l’infant encara no camina, el millor seria que anés descalç. D’aquesta manera experimentarà sensacions a través dels peus que li aportaran beneficis a nivell osteomuscular, causant un millor desenvolupament de les articulacions, així com un augment de la força muscular de les cames i els peus i, de la mateixa manera, una major adaptació propioceptiva. Tanmateix, si que s’haurien de protegir del fred utilitzant, per exemple, mitjons de llana o peücs.

Dels 12 mesos fins als 4 anys, ja es podria utilitzar un calçat per protegir els peus a l’hora de caminar. Idealment, la sabata hauria de ser flexible, amb una sola prima de 3 a 5 mil·límetres. La part que subjecta el taló, també anomenat contrafort, hauria de ser inexistent en el casos on el taló es troba de forma natural, en una posició neutre. Així doncs, exceptuaríem a aquells infants que requereixin d’una subjecció externa més consistent a causa d’alguna descompensació o patologia que provoqui una desviació del taló. Des dels dits fins a la punta del calçat hi hauria d’haver aproximadament 1 centímetre de distància per impedir que els dits es flexionin i evitar així possibles deformitats digitals. La utilització de velcro com a sistema regulador proporcionarà autonomia a l’infant per cordar-se.

 

 

Dels 4 als 7 anys, el contrafort ja ha de ser lleugerament més subjecte i consistent. La sola hauria de ser d’entre 8 i 10 mil·límetres, sense diferència de gruix entre el taló i la zona dels dits i no hauria de proporcionar un excés d’esmorteïment per una millor estabilitat en la marxa. En aquesta franja d’edat ja es podria implementar la utilització de cordons.

A partir dels 7 anys, el contrafort ha de proporcionar estabilitat i subjecció i la sola ha de continuar sent flexible en la zona dels dits. Resulta útil que la palmilla pròpia del calçat sigui extraïble per si es requereix d’un tractament ortopodològic com unes plantilles.

Per acabar, en la mesura del que sigui possible, es desaconsella heretar calçat entre infants, ja que cada un presenta una morfologia i unes característiques dels peus pròpies i poden desgastar les sabates per zones diferents. En conseqüència es provocaria una alteració de la marxa de l’infant que les hereta.